top of page

LA VALBELLUNA | RICORDI DI STORIA LOCALE | IO RESTO A CASA

Aggiornamento: 22 gen 2024


LA VALBELLUNA

Qua l’è ‘l me mondo,

in medo a sta val

che de istà col so verdo

e col so bianch de inverno

senpro, gaiòsa la gnen a lassàrme

tei òci ‘na careza,

che morbida sul cor la me riva

infassàndolo de chiéte.


Dentro al san de la so aria calma,

co ‘l sol l’è fora,

l’à ‘l viso fresch de le nostre spose

e, sot le stèle, inarzentàda,

l’à ‘l serén de ‘n nostro bocia,

quàn che ‘l ride indormenzà.


Dal girotondo de le so alte zime:

Pizoch, Coldemòi, Tomàdego e Serva,

zo fin al piànan

dòve, turchina, passa la Piave,

l’è tut che incanta e invìda a cantàr.


Me la verde de spes e me la scolte

senpro pì ben ghe vòi

e la val la me capisse;

basta che syu ‘n balcçn mi reste an fià

che ‘n baso la me s-ciòca

lassàndome inmagà.


Poesia di Ignazio Chiarelli tratta da “andove, turchina, passa la Piave”

In foto veduta aerea di Mel nel 1965

bottom of page