LA VALBELLUNA | RICORDI DI STORIA LOCALE | IO RESTO A CASA
- Associazione Feudo
- 4 apr 2020
- Tempo di lettura: 1 min
Aggiornamento: 22 gen 2024

LA VALBELLUNA
Qua l’è ‘l me mondo,
in medo a sta val
che de istà col so verdo
e col so bianch de inverno
senpro, gaiòsa la gnen a lassàrme
tei òci ‘na careza,
che morbida sul cor la me riva
infassàndolo de chiéte.
Dentro al san de la so aria calma,
co ‘l sol l’è fora,
l’à ‘l viso fresch de le nostre spose
e, sot le stèle, inarzentàda,
l’à ‘l serén de ‘n nostro bocia,
quàn che ‘l ride indormenzà.
Dal girotondo de le so alte zime:
Pizoch, Coldemòi, Tomàdego e Serva,
zo fin al piànan
dòve, turchina, passa la Piave,
l’è tut che incanta e invìda a cantàr.
Me la verde de spes e me la scolte
senpro pì ben ghe vòi
e la val la me capisse;
basta che syu ‘n balcçn mi reste an fià
che ‘n baso la me s-ciòca
lassàndome inmagà.
Poesia di Ignazio Chiarelli tratta da “andove, turchina, passa la Piave”
In foto veduta aerea di Mel nel 1965